I de cop i volta, el paisatge ha canviat just una hora abans d’entrar a Polònia. El terreny ha agafat ondulacions més profundes fent que l’horitzó quedi molt més proper i contínuament vegis en baixada o pujada, la sinuositat dels camins, buscant el pas més fàcil.
De Kalvarija he sortit amb màniga curta. Amb sol i sense vent he sortit de la ciutat, per pistes amples i còmodes on només hi passava algun veí dels pocs veïnats que he travessat. Per travessar la frontera no he tingut més remei que fer-ho per la carretera. Uns militars lituans m’han vist arribar de lluny i quan m’acostava a ells, un ha vingut cap a mi. M’ha demanat la documentació. Estaven avorrits i li he servit per passar una mica l’estona. Quan li he dit que era de Catalunya ell m’ha respost, Barcelona, no? i m’ha explicat que va estar una setmana de vacances a Platja d’Aro. Coneixia l’aeroport de Girona i un dels dies van anar a Barcelona. Amb la seva familia. Li he preguntat si li va agradar el sol i ha dit que sí. El carnet se l’ha mirat un segon i després m’ha desitjat good luck, tornant a la seva avorrida feina de veure passar cotxes i camions.
Tot just passada la frontera, ja he canviat uns euros per zlotys, la moneda que portaré a la butxaca les properes setmanes i he sortit de la carretera per agafar uns camins rotundament bonics pels prats i vaques lleteres en tancats de pastor de fil elèctric. Moltes s’acostaven per veure si era jo, qui les donaria algun suplement energètic en gra o sal, però jo només tenia dues barretes de cereals que no les he compartit.
A Szypliszki hi he entrat per darrera, si entenem que el davant, és la carretera. Poble fronterer, amb botigues, restaurants i hotels, aparcaments per camions i cotxes, cases de canvi i cases de putes, gairebé tot, obert les 24 hores els 7 dies de la setmana. Com la Jonquera, en petit. Aquí, hi passaré la primera nit a Polònia. La gran Polònia.
Camí de Montserrat 