De Santa Cilia a Santa María y la Peña, dia 158

Jornada espectacular de muntanya. Enrere he deixat el camino aragonés per començar a circular pel camino catalán que em durà, ara sí, a Montserrat. En plena província d’Osca, al sud de Jaca, he travessat muntanyes del pre Pirineu per camins pedregosos, torrenteres, corriols boscosos, corriols entre penyes, altiplans a 1200m, pistes, barrancs, canyons. Zones boscoses sense explotar per la dificultat d’accés, on he pogut comptar les persones que he trobat.

Pujant cap al monestir de san Juan de la Peña, a Santa Cruz de la Serós, vila turística, he entrat en un hostal obert, l’únic de quatre per prendre cafè. Hi havia tres avis esmorzant, una parella del poble i la mestressa. Al monestir de San Juan de la Peña, al qual hi he estat només un moment, la dona de la recepció, que m’ha avisat que la cafeteria era tancada i que es cobrava entrada per entrar al monestir. En baixada, a Botaya, m’he aturat al manantial del poble a beure aigua fresca. Ha arribat un avi que venia de l’hort, hem xerrat i m’ha regalat un parell de tomàquets i un pebrot. El poble era a 1000m d’alçada i era com Ena, el següent poble que he passat. De pedra totes les cases, amb teulats de lloses de pedra i amb xemeneies tronccòniques amb detalls com creus o circumferències. Dos pobles, vius i sense contaminació arquitectònica. A Ena, no he vist ningú tot i sentir fressa de plats quan es dina. Fins a santa Maria, el trajecte ha estat preciós i solitari per pistes i corriols resseguint el barranc Triste. Aquí, per darrera han arribat quatre bojos amb btt. Bojos experts de la bicicleta que ha resultat que eren catalans recorrent aquestes muntanyes, creant trajectes extrems per bici. Algun tipus de recolzament motoritzat deurien tenir, perquè anaven amb motxilles ben petites.

Fins que he arribat a Santa Maria y la Peña, on he pogut establir contacte amb tres persones. La senyora del bar, que parlava amb monosíl•labs, un avi assegut que m’ha informat del que trobaria al poble i el forner, que m’ha venut un pa de motllo integral, l’únic que li quedava, obrint-me la porta expressament. El poble, es va crear per la construcció del pantà de la Peña, alimentat pel riu Gàllego i té un baixador de tren que és on passaré la nit. Demà, més muntanyes d’Osca.​​​

Quant a Aleix Monguillot

50 anys anant amunt i avall.
Aquesta entrada ha esta publicada en Les jornades. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a De Santa Cilia a Santa María y la Peña, dia 158

  1. joanperot ha dit:

    deuen ser les cotes més altes del viatge?

    M'agrada

  2. Sí, juntament amb el pas de Roncesvalls

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s