De Castellolí a Montserrat, dia 168

D’una tirada, sense cap aturada he arribat al monestir de Montserrat quatre hores després d’haver esmorzat a Castellolí. El matí fred s’ha transformat en un dia preciós. El sol escalfava més cada minut que passava i arribat al coll de Massanes he pogut veure, al nord de Montserrat, un mar de boira densa a tot el Bages. Per sobre la boira, la claror era nítida i distingia perfectament la carena pirinenca, amb pics nevats. A partir del coll he decidit pujar per l’asfalt fins el camí del Degotalls trobant cada cop més gent que feia la passejada. Un cop al monestir, la felicitat dels últims dies ha continuat. L’objectiu del meu viatge personal, s’havia complert. De Tallinn a Montserrat, caminant.

A partir d’aquest moment, un núvol de sensacions i fets m’han envoltat durant tot el migdia i tarda fins aquest moment, on, incapaç de resumir-les en aquesta entrada, encara les haig d’assumir, ordenar i assimilar.

Fa temps vaig decidir que si acomplia l’objectiu fixat, encara caminaria fins arribar a Barcelona. Així ho faré. Demà baixaré fins Collbató i aniré deixant al darrera Montserrat. Físicament. Espiritualment, sempre la tindré amb mi.