Sobre meu, una parella de milans reials i una de milans negres, remontaven, planaven i xisclaven. El cel mig tapat per núvols gruixuts feien que l’aire fos fresc i quan el sol apareixia, m’encegava, cremant-me la cara. Diumenge a la tarda de tardor, fent-la passar com si fos d’estiu. Relaxat, fent el mort a la piscina de l’allotjament rural on em trobo, hi he passat deu minuts de descans físic i mental. L’entorn de la piscina, amb vistes a una gran vall abonyegada de turons i masos es correspon a les vistes que he pogut tenir gairebé tota la jornada.
De l’anomenat vescomtat de Biarn he passat al país Basc, quan he creuat el riu le Saison. La pluja m’ha acompanyat mentre passava per corriols que unien prats entre boscos frondosos i humits fins arribar a Donapaleu, ciutat petita i orgullosa d’haver estat del regne de Navarra. Essent diumenge, la ciutat semblava abandonada quan hi he arribat a les dotze, però quan he passat pel centre, he vist una de les típiques imatges basques, gent fora dels tres o quatre bars que hi havia, petant la xerrada, amb un got a la ma i clar, de peu. Tot i la pluja fina, entre la gent es veien pocs paraigües com si els molestés més el fet de dur-lo que la pluja en sí. En una botiga oberta he comprat un plàtan i he seguit el meu camí entre muntanyes, cada cop més semblants a l’alta muntanya, tot i no estar en cotes molt altes. Així, passant per un coll de 300m d’alçada, feia l’efecte que estés passant per un lloc on a l’hivern nevi. Sense arbres, prats pelats i camins rocosos, com si fos a 1500m. A Izura, Ostabat en francès, faré nit en un alberg que es troba en una granja d’ovelles i vaques. Situada en un marge de la vall que agafaré demà, té unes vistes molt boniques. Els propietaris, acostumats al turisme de muntanya, ho tenen molt ben organitzat i potser ens hi trobem unes trenta persones. El lloc és gran i ample per atendre la gent que passa uns dies per aquí o també com el meu cas o d’altres, que hi passen aquesta nit, provinents dels tres camins històrics que es troben aquí. El pas pels Pirineus, cap a Navarra, el tinc a tocar.
Camí de Montserrat 