D’Izco a Undués de Lerda, dia 155

Els dies van passant i ja he deixat Navarra per entrar a Aragó. Convençut que entrava per Osca, he comprovat com Saragossa té un queixal al nord-oest, per on he entrat. Undués de Lerda, és el primer poble aragonès que he trobat i m’he quedat a l’infrautilitzat alberg municipal de 56 places. Hi passarem la nit una parella de francesos i jo.

La transició navarro-aragonesa la determina ben clara el poble de Sangüesa. Per arribar-hi des d’Izco he travessat dues valls, a mitja alçada, per corriol planer i pedregós. Divertidíssim, pujava, baixava poc i passava contínuament ara per terreny sec i ara per terreny humit, segons entrava dins de bosc o en sortia. Han estat molts quilòmetres fins Sangüesa, on he creuat el riu Aragón i automàticament, el paisatge s’ha calmat. Terreny sec, ondulat, on el terreny cultivable s’aprofita fins el màxim, deixant illes als camps i petits turons de terreny impracticable on creixien gatoses, argelagues, farigola i alguna alzina amb poc futur. Al nord, veia les parets dels penya-segats on als seus peus hi ha l’embassament de Yesa, que no veia. L’entorn visual era desèrtic i àrid i és que en molts camps, erms, hi havia una vegetació seca i puntual. En algun moment, he pensat que era un bon lloc per filmar-hi alguna escena d’un western, perquè hi he caminat passat migdia i el sol, era el rei del cel. Em feia aclucar els ulls i la suor em regalimava pel front. Per arribar al poble, he hagut de fer una bona pujada, perquè quedava a un turó. Les claus de l’alberg les tenien a l’únic bar del poble, on hi soparé també. És increïble el canvi d’accent de la gent parlant l’espanyol entre Izco i Undués. D’accent basc, a l’accent manyu. 

A Navarra, hi he passat 6 dies dels 155 que porto del viatge. Ahir, 1 d’octubre, va fer cinc mesos que vaig arribar a Hèlsinki i avui, fa 22 diumenges que vaig sortir. Números que me’ls sé perquè ho vaig apuntant, mentre vaig vivint. Vivint la vida, on el temps, passa igual per a tothom. Sense compassió.