De Pertusa a Montsó, dia 162

El matí dominical ha estat solitari. A primera hora han sortit de Pertusa tres cotxes de caçadors del senglar juntament amb mi. La claror del sol que encara no havia sortit era la suficient per poder caminar sense problemes i una estona després, l’ou ferrat ja treia el cap. L’entorn era exclusiu de cereals fins que he arribat a caminar per la vora d’un canal on servia per regar algun camp d’userda. 

Directe cap a l’est, en línia recta, travessava camps i camps de cereals ja segats de fa dies. He vist algun tractor feinejant lluny tot i ser diumenge sense presses pageses i clarament, davant meu i damunt d’una mola, el poble de Berbegal on hi he menjat un entrepà. Corredors, una vintena potser, entrenaven pujant, baixant la mola i voltant el camp de futbol en una mena de circuit. Baixant del poble ja m’ha semblat endevinar Montsó i mentre avançava ho he confirmat. El castell de Montsó, imponent, es distingia bé, quan encara em faltaven més de deu quilòmetres per arribar. Entre Berbegal i Montsó, tot i ser terra de secà, diferents canals de reg abastien d’aigua plantacions de blat de moro i d’userda. Vora Selgua m’ha sorprès veure unes quantes parcel·les on es cultivava arròs,  ja a punt de collir. En tantes hectàrees de secà, trobar camps d’arròs se m’ha fet estrany.

Sempre veient el castell de Montsó, cada cop més gran, he hagut de traspassar tota una zona industrial amb poca activitat. Naus molt grans, indústries químiques i diferents fàbriques ocupaven molt d’espai. Entre elles, zones ermes no cultivades que potser algun dia, serviran per ampliar el polígon. Travessat l’amplíssim Cinca he entrat a la ciutat per la part moderna on he anat directe a la pensió. El diumenge tarda vespre, tant difícil de passar per tanta gent, l’he superat menjant en una terrassa, passejant i gaudint d’una canya de crema pastissera. Els pardals omplien un parell de platans propers per passar la nit. La mateixa nit que passaré dormint, abans d’entrar a Catalunya després de més de cinc mesos sense trepitjar-la.

Quant a Aleix Monguillot

50 anys anant amunt i avall.
Aquesta entrada s'ha publicat en Les jornades i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a De Pertusa a Montsó, dia 162

  1. Luigi ha dit:

    Au vinga company, et queden 33 quilòmetres en línia recta per travessar la frontera.
    Felicitats!

    M'agrada

  2. Lluís ha dit:

    Òstia Aleix!
    Quin sorpreson. Tot just aquest divendres parlava de tu amb l’Andreu i dèiem que teníem ganes de veure’t. Ahir va ell i m’envia la notícia del teu periple i l’enllaç al teu diari. Brutal la teva experiència! Llàstima no haver-me assabentat i hagués seguit des d’abans el teu recorregut. Avui he fet el viatge en tren llegint les teves darreres jornades. Deliciós!!!! Casualment fa poc vaig està treballant amb un fons de la guerra civil i hi havia fotografies del front a Berbegal, on vas estar tu fa un parell de dies. Mai havia sentit parlar d’aquest poble i en poc temps se m’ha fet doblement significatiu.
    En fin, bona entrada a Catalunya i gaudeix molt d’aquestes últimes etapes com veig que ho has fet fins ara. Et busco quan ja hagis arribat i descansat.

    Lluís

    Ei! I la teva prosa, insuperable!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s