De Pertusa a Montsó, dia 162

El matí dominical ha estat solitari. A primera hora han sortit de Pertusa tres cotxes de caçadors del senglar juntament amb mi. La claror del sol que encara no havia sortit era la suficient per poder caminar sense problemes i una estona després, l’ou ferrat ja treia el cap. L’entorn era exclusiu de cereals fins que he arribat a caminar per la vora d’un canal on servia per regar algun camp d’userda. 

Directe cap a l’est, en línia recta, travessava camps i camps de cereals ja segats de fa dies. He vist algun tractor feinejant lluny tot i ser diumenge sense presses pageses i clarament, davant meu i damunt d’una mola, el poble de Berbegal on hi he menjat un entrepà. Corredors, una vintena potser, entrenaven pujant, baixant la mola i voltant el camp de futbol en una mena de circuit. Baixant del poble ja m’ha semblat endevinar Montsó i mentre avançava ho he confirmat. El castell de Montsó, imponent, es distingia bé, quan encara em faltaven més de deu quilòmetres per arribar. Entre Berbegal i Montsó, tot i ser terra de secà, diferents canals de reg abastien d’aigua plantacions de blat de moro i d’userda. Vora Selgua m’ha sorprès veure unes quantes parcel·les on es cultivava arròs,  ja a punt de collir. En tantes hectàrees de secà, trobar camps d’arròs se m’ha fet estrany.

Sempre veient el castell de Montsó, cada cop més gran, he hagut de traspassar tota una zona industrial amb poca activitat. Naus molt grans, indústries químiques i diferents fàbriques ocupaven molt d’espai. Entre elles, zones ermes no cultivades que potser algun dia, serviran per ampliar el polígon. Travessat l’amplíssim Cinca he entrat a la ciutat per la part moderna on he anat directe a la pensió. El diumenge tarda vespre, tant difícil de passar per tanta gent, l’he superat menjant en una terrassa, passejant i gaudint d’una canya de crema pastissera. Els pardals omplien un parell de platans propers per passar la nit. La mateixa nit que passaré dormint, abans d’entrar a Catalunya després de més de cinc mesos sense trepitjar-la.