De Donabani Garazi a Roncesvalls, dia 150

En el cent cinquantè dia de viatge, he entrat a Espanya. Com en totes les fronteres que he tingut la sort de creuar, no he tingut cap inconvenient destacable. Entre Lituània i Polònia, un militar lituà em va demanar la documentació i em va despedir amb un “bona sort”, després de xerrar una estona. A totes les altres línies frontereres, res. Avui, Espanya, m’ha rebut amb pluja no gaire forta, però que ho deixava tot ben moll. Tota la meva roba ha quedat xopa i quan he arribat a la col•legiata de Roncesvalls m’he dutxat ràpidament.

Si a la jornada d’ahir vaig caminar veient força gent fent el mateix recorregut, avui, ha estat realment espectacular. Saint Jean Pied de Port i Roncesvalls, són dos dels inicis clàssics per fer el camino francés de Santiago. Aquest matí, a les vuit, iniciant la jornada, una corrua de senderistes ja estava enfilant la forta pujada de l’etapa d’avui. Totes les hores que he caminat per muntanya pelada i prats verds, camins asfaltats de pagès, camins pedregosos, veient valls vives, sense veure res per la boira intensa, amb pluja, amb sol i amb vent, totes aquestes hores, he vist a gent. Holandesos i francesos, coreans i australians, brasilers, americans, colombians, alemanys, espanyols…i vaja, d’allà on vulguis. Un cop a Roncesvalls, no para d’arribar gent en taxi, bus o furgonetes. Molta gent, faran la peregrinació a Santiago, d’altres un tram. Uns carregats amb tot a la motxilla i d’altres ajudant-se del transport del pes a través d’empreses de transport que ofereixen serveis a mida. Gent amb molts pocs diners i gent amb tots els diners. Joves, adults, jubilats…tothom a la seva manera farà el que li vingui de gust organitzant etapes, rutes, allotjaments. 

L’alberg de Roncesvalls és gegantí, he llegit que té 183 places, però estan preparats per rebre més gent amb carpes, sobretot a l’estiu. Un rètol anuncia, que abans de les vuit del matí, l’alberg ha de quedar lliure. Demà m’ho passaré pipa. Sense comptar l’últim més, que he anat trobant algú i on en algun alberg vam arribar a ser cinc persones, la majoria del viatge l’he fet en solitari. Moltes hores sol, caminant. Com dic, demà penso gaudir absolutament de l’etapa només esperant que no plogui. Roncesvalls és el paradís dels senderistes de tot tipus, és el Hollywood dels caminadors, la Meca dels marxaires i com diuen els francesos, demà, l’etapa “ce sera comme les Champs Elysée” o com diem los catalans, demà, serà com les Rambles.