De Montserrat a Sant Andreu de la Barca, dia 169

Amb la visió de la lluna gairebé plena vaig anar a dormir i aquest matí, abans que sortís el sol, he gaudit del cel enrogit desde la balconada de l’alberg de pelegrins de Montserrat. A les sis hores, les campanes ja havien avisat que el diumenge començava. Un diumenge de tardor espectacular de bon temps. Un mar de boira tapava el Baix Llobregat i m’impedia veure el riu que ahir, baixava marronós per les últimes pluges torrencials. Amb poca gent a la plaça principal he estat una estona quiet, plantat amb la motxilla ja carregada, al mig de la plaça. He mirat la sortida del sol, les penyes il·luminades amb les primeres llums del dia i la façana del monestir. Abans de començar a baixar cap a Collbató, he xerrat una estona amb un grup d’excursionistes que anaven a Igualada i que avui caminarien part del que he fet les darreres jornades. Baixant de les muntanyes més maques que conec, m’he anat creuant amb gent que pujaven. Corredors atlètics, caminadors amb marxa, passejadors tranquils, escaladors amb cordes al coll i gossos alegres d’acompanyar els seus amos. A punt d’arribar a Collbató, començava el torn de les famílies que enfilaven amb infants la bonica pujada a Montserrat, que sempre té premi. Collbató, Esparreguera, Abrera, Martorell i Sant Andreu de la Barca, són els municipis baixllobretencs que he anat lligant a través de camins, pistes, carreteres i polígons, on he anat trobant força gent caminant, en bici o a cavall. I és que la jornada era ideal per respirar l’aire net en un dia lluminós.

Això s’acaba. Demà per la llera del riu Llobregat arribaré fins a l’Hospitalet del Llobregat on connectaré amb Barcelona, ciutat on deixaré aparcada la motxilla que m’ha acompanyat durant els últims cinc mesos i mig. I s’acabarà el viatge i s’acabarà el blog on diàriament he explicat per tothom que l’ha volgut llegir, quatre coses del que em passava i quatre fotos d’allà on caminava. Aquest blog quedarà al núvol, motiu pel qual em van convèncer d’escriure’l. Gràcies a tothom qui l’ha seguit o llegit puntualment i sobretot gràcies especials a qui m’ha ajudat a no defallir d’escriure’l, criticant en positiu la manera que tinc d’explicar les coses.

També deixo uns enllaços de fotos i una entrevista que em van fer a Montserrat.

Alberg de pelegrins de Montserrat
Regió 7